Fora de camp (notes d’aproximació)
GERMÀ LLORIS
Afortunadament l’ull de la càmera ha enregistrat el cel nocturn del Coromoto a San Cristóbal de La Laguna. Cau un finíssim polsim de pluja mentre observe el ball vertiginós de núvols que tinc a prop, damunt meu, quasi a tocar de mans. Per moments imagine que és la meua mà la que es desplaça i ordena la convulsió de la nuvolada. Imagine tindre al davant una pintura gegant on les taques de color són impulsades per aquesta gran mà ciclòpia: núvols que vagaregen sobre l’obscur impenetrable, subtils blaus ultramar degradats sobre terres ombra torrada.
Opte per prendre fotografies del que, està clar, és una argúcia pictòrica de la natura.
Pausa. Silenci.
De nou a València vaig recte a pintar nuvolades i negrors. Faig imprimir les fotografies.
I una idea: potser l’home místic (abstracte) i l’home polític (figuratiu) no han d’estar separats. No com ha ocorregut durant el XX.
Trobe doncs que estic entre dos “homes“, dos assumptes enmig de la pintura, en un mateix ‘tempo’. Magistrats i celatges. I la incertesa de com suportarà el meu llenguatge pictòric aquesta intersecció.
Calma. Silenci. Respir. Compàs d’espera.
Taxi-Driver de Martin Scorsese planteja el següent fora de camp: Robert de Niro al telèfon parla amb la Cybill Shepher. La càmera, inesperadament, comença a moure’s i a poc a poc perdem l’enquadre amb De Niro. La càmera ha pres vida, va per lliure i es desvia, mira un altre lloc. Però la conversa entre els protagonistes, no obstant, continua en ‘off‘.
Aquest assumpte tècnic habitual del cine m’inspira i agullona. M’ajuda a encarar les pintures en general. Veig una conclusió i resposta artística.
Primer fora de camp. Sóc al Coromoto però al pensament duc, com un fardell, les pintures deixades a València. I les de València són molt diferents: pintures d’escamots d’antidisturbis gris-negre, un allau groguissó de rostres amuntegats, manifestants i policies. Amb aquest llast mire ara i ací els núvols, aquests núvols que no deixen de colpir-me pel seu moviment.
Segon fora de camp. Ara, entre tècniques. Una vegada impresses les fotografies necessite la meua resposta en la pintura. Amb la reproducció fotogràfica no tinc de cap manera l’exasperació humida deixada caure sobre la tela, quan pinte.
Tercer fora de camp. Aquest funciona per capil·laritat. Suor i sensualitat. Confluència dels mons interior-exterior. Com que les sensacions i els gests traspuen i es decanten sempre en l’acció pictòrica, aquesta es troba de ple, com ha dit algú, en la “lògica dels sentits“. Açò serà el que fa possible l’èxit, verídic, de la pintura.
direcció
Peset Aleixandre, 44
46110. Godella. València
horari
Dimecres a dissabte de 18 a 20 h.
Dissabte i diumenge de 10 a 14 h.
contacte
963 638 291
cultura@godella.es