Juan Lluna

HOMENATGE

Juan Lluna (Godella, 19/2/1933 – 21/12/2019) s’enfronta al llenç buit des de la tranquil·litat de l’artista que sap, que coneix, que domina la tècnica que li permetrà construir el quadre ideat. En els seus inicis autodidacta, Lluna aprén des de molt jove del seu pare l’art de l’ús del pinzell, que, més tard, el porta a realitzar estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de València.

Aquest important punt de partida del domini de la tècnica l’autoritza a enfrontar-se al llenç despullat des de la tranquil.litat, des d’un saber pausat que té com a fruit una pintura amable que convida a una contemplació assossegada i serena.

Estem enfront d’una pintura realista que se centra fonamentalment en el paisatge. Paisatges d’un entorn quotidià, Godella, que Lluna amplia viatjant: Venècia, Cadaqués, París, Bruixes, Andilla, entre altres llocs, són escenaris dels quals l’artista s’ensenyorix i adopta com a part del seu entorn. Aquests viatges, la finalitat dels quals és descobrir nous enfocaments, formen part d’un procés d’aprenentatge, són un repte per a innovar, per a no enfrontar sempre al mateix. Viatjar per a observar “motius diferents, […] acolorits i llums diferents” (Entrevista Juan Lluna, Les Províncies, 1974). A través de la natura, l’artista investiga sobretot el tractament de la llum que domina a la perfecció, sabedor que cada paisatge requereix una llum diferent, tant si aborda la llum llevantina com si està enfront de paisatges d’altres terres. La lluminositat en els seus llenços és una de les característiques de la seua pintura.

Les seues obres estan perfectament instrumentades, amb un dibuix descriptiu i una composició equilibrada. Són pintures amables, de pinzellada fluïda i d’un gran cromatisme que conviden a la contemplació, al gaudi del paisatge, amb una temàtica que no denuncia, que no alarma, on la figura humana no sol ser present i si ho està és anecdòtica, sovint com una picada d’ullet de l’artista. L’interés de Lluna en les seues pintures se centra en els espais urbans (Mercat ambulant en l’Ermita de Godella) on l’arquitectura és present, en la naturalesa (Paisatge d’Andilla) i queda manifest un particular interés per l’aigua en les seues diferents manifestacions. L’aigua com a lloc de trobades comercials en els ports, font de llegendes o mites, com a element imprescindible en la construcció de marines. Aigua i harmonia (Vesprejar a Venècia; Portuària, València).

És així, a través d’aquests paisatges familiars i recognoscibles, pròxims o llunyans en la geografia, com Juan Lluna convida l’espectador a endinsar-se en la contemplació de la pintura artística.