Mar verda

Els brins d’herba s’agiten com a ones en una mar verda. Regnen en la pintura. Com deia el poeta, no són inferiors a la jornada d’una estrela. El seu traç, indefinit en les formes, clar en la composició, es converteix en una evocació del vent, que podem fins i tot sentir. La Naturalesa, de nou, com sempre, ho domina tot. I el cel, una vegada més, a penes és una intuïció, un matís en el conjunt.