Villa Eugenia

L’edificació, l’ús originari de la qual no s’ha pogut determinar exactament però que data, aproximadament de l’any 1900, és, segons han assegurat autors com Trinidad Simó, Oriol Bohigas o Leopoldo Pomés, la millor mostra arquitectònica de la extensió residencial de la Godella de principis de segle XX: Arquitectura burgesa, urbana i progressista.

Els primers xalets que es van construir al municipi van ser en la primera dècada del 1900 en la coneguda com pujada a l’Ermita.

L’emblema d’aquestes edificacions va ser Villa Eugenia, una construcció rectangular amb alçat a dos vessants entre filigranes de ferro forjat, pòrtic de columnes i esvelta reixa d’accés amb detalls modernistes, jardí i reixes metàl·liques. La seua teulada inclinada i la volada caracteritza el seu exterior.

I és que en els anys pont entre el segle XIX i XX, Godella, era un municipi ben comunicat i proper a València, havia atret l’estiueig de les famílies acomodades de la capital, que allà construïen els seus xalets enjardinats i amenitzaven els llargs mesos d’estiu amb balls, berenars, funcions teatrals i vetllades musicals. Però malgrat la seua majestuositat, aquest edifici va caure en decadència fins que, en 1984 es va impulsar la primera restauració de la vila.

Vila Eugenia va acollir llavors una sala d’exposicions i la biblioteca però novament es va abandonar gradualment fins a perdre completament, novament, la seua funció.

El 2010 l’edifici va ser de nou objecte d’una rehabilitació que va anar a càrrec de l’arquitecte José Ignacio Casar Pinazo i que va permetre convertir la vila en el centre d’art de referència a la comarca.

La seua planta baixa alberga una àrea expositiva i una zona dedicada al magatzem del material necessari per a organitzar les mostres. A la primera planta s’habilita un altre espai per a exposicions. L’estructura permet també que en aquest immoble es projecten concerts, xerrades, conferències i realitzar debats.

La rehabilitació de l’edifici sempre va partir del respecte als pressupostos modernistes de l’època. El modernisme a València és un art eclèctic, a què se li afegeixen certs elements que són els que li donen l’aire modernista.